Notes sindicals

No em demaneu perquè, però fa dies que sovint em sorprenc pensant en el “Sindicato Manos Límpias”, al que mai se l’ha conegut cap treballador o treballadora afiliat, tret dels seus “dirigents”, la majoria dels quals es troben immersos en processos judicials (alguns d’ells ja sentenciats) acusats d’extorsió, amenaces, estafa, malversació de diners... i tota mena d’activitats a les que resultaria més senzill associar a alguns grups organitzats d’origen italià que no pas a grups de caire sindicals.

No sé perquè em passa, però em passa i ho volia compartir amb tots vosaltres.

Però bé, anem per allò del que us volia parlar.

A l’Ajuntament estan passant coses a l’àmbit sindical que són importants i no passen desapercebudes a poc que estiguem atents.

Un grup de treballadores i treballadors s’han organitzat per a defensar-se de l’acció d’un pseudosindicat de fosques intencions i interessos crec que inconfessables, que, en la meva opinió, utilitza fraudulentament la llei per fer prevaldre interessos espuris i egoistes sense importar el mal social causat.

                                                                                                                                         

Malauradament, junt a aquest pseudosindicat, i amb intencions que es complementen, es mou una organització de veritable tradició sindical, CGT, els representants locals de la qual han considerat pertinent posicionar-se a la contra de la possible solució als  nostres problemes i preocupacions, i donar l’esquena als treballadors i treballadores, als nostres motius, tot i ser justos i raonables sindicalment,.

No ho entenc, però és evident que han triat un camí equivocat i uns “companys de viatge” que parlen del lloc a on volen arribar. Llàstima. Estic segur que els treballadors, quan siguin consultats col·lectivament, donaran a cadascú allò que s’hagi guanyat.  

Doncs, com deia, aquest grup de treballadors que s’ha organitzat,  ho està fent molt bé:

Estan aconseguint una important mobilització de resposta (concentracions, reunions...), en contra de l’immobilisme  que gairebé tothom els recomanava “fins que no es veiessin els temes davant dels tribunals”, un immobilisme que generava una sensació d'indefensió poc convenient per a un grup de persones que estan sent atacades, alhora que es dipositaven totes les possibilitats a l'àmbit de la judicatura, desconsiderant el potencial que té l'acció sindical dels treballadors per canviar les coses.

Estan aconseguint també, que totes les organitzacions sindicals es posicionin, de manera clara i sense ambigüitats, davant de les accions d'aquell grup pseudosindical de pressió que vol fer-nos ostatges per reforçar els seus interessos de subgrup (plusos, promocions poc ajustades a les lleis, privilegis de tota mena...).

Ha resultat que, tan CC.OO. com UGT han entès que cal acompanyar, donar suport i fins i tot liderar a aquest col·lectiu atacat (que som tota la plantilla) i que cal oposar-se de manera activa a l'estratègia moralment perversa, del pseudosindicat i de la CGT, de presentar i assenyalar com culpables als treballadors víctimes d'una desastrosa política de contractació.

Estan aconseguint, igualment, a través d'iniciatives com la moció de suport als treballadors i treballadores presentada i APROVADA al Ple Municipal del mes de juny, que les forces polítiques locals presents al Ple, que tenen una important responsabilitat en la situació creada i en la possible solució, s'hagin de posicionar de manera clara davant dels problemes dels treballadors públics de santa Coloma, fins i tot més enllà del conflicte promogut pel pseudosindicat.

Ara ja sabem que tant el grup municipal del PSC com d'ICV-EUiA i el PP, cadascú des de la seva particular argumentació no sempre coincident, estan disposats a cercar solucions evitant una aplicació dogmàtica (injusta) de les lleis, sense incórrer en injustícies i considerant la REALITAT que s'ha anat generant durant dècades, realitat de la qual els treballadors no han estat responsables i que finalment també hauria d'esdevenir Font de Dret.

Seria bo que, coherentment amb la cosa manifestada en el Ple, es prenguessin les mesures per procurar, des de ja, que totes les noves convocatòries de treball públic es facin amb escrupolosa adequació a la norma, defugin de la precarietat, seguint una política de contractació que conjugui adequadament les necessitats de l'administració i els drets dels treballadors i treballadores.

Les situacions acumulades que calgui tractar, s'haurien de solucionar sense perjudicar encara més a les víctimes. Les lleis donen marge si no s'interpreten des dels extrems.

També sabem que el grup municipal de Ciutadans, dóna suport de manera radical a les tesis més agressives contra els treballadors municipals, segons ells, "contratados por los partidos" que han governat l'ajuntament (Repetit vàries vegades al Ple del dia 26 de juny). Suposem que també es refereixen als membres de pseudosindicat. O ells i elles no?

Està clar que, des d'una invocació constant de "l'Estat de Dret, de la democràcia i de la Llei" bastant delirant, els representants de Ciutadans- Partit de la Ciutadania,  tenen certa dificultat per entendre la diferència entre PARTIT i ADMINISTRACIÓ. Han d’anar amb compte, aquesta és una dificultat molt comuna en el pensament autoritari.

Han de saber que, independentment dels partits que tinguin la responsabilitat de governar en cada moment, és l'ADMINISTRACIÓ, i no els partits, la que té la potestat de contractar als treballadors públics. Si no fos així, no podríem parlar d'Estat de Dret. A la democràcia i a La Llei, pot ser se les hauria d’invocar menys i entendre-les millor.

Sortosament està superada en la nostra història el període en què per treballar a l’Administració era llei i obligatori "la adhesion inquebrantable al Movimiento" i el "Carnet de Falange". Amb la instauració de la democràcia això va canviar i avui és senzillament mentida i no s'hi val estigmatitzar a tot el col·lectiu de servidors públics.

Els càrrecs de confiança política o de lliure designació són un tema a banda al que els governants TENEN DRET. És davant del seu electorat que han de retre comptes. És malintencionat fer de tot plegat un "tuto revolution".

Aquí tots els treballadors i treballadores hem estat contractats per l’Ajuntament, per l'ADMINITRACIÓ. Tots els treballadors i treballadores hem passat les proves en els termes exactes que ha plantejat qui té la responsabilitat de fer-ho: L'ADMINISTRACIÓ.

Constitueix un insult i un atac a la dignitat professional i personal dels treballadors i treballadores públiques, impropi d’un partit que es reclama democràtic, afirmar que aquests treballadors “están contratados por los partidos que han gobernado”. Com diria Marx (Groucho): ¡“más madera, que es la guerra”!

Els representants de Ciutadans, haurien d'aclarir-se i tenir identificades aquestes consideracions bàsiques, "de bulto". Aquesta desorientació ideològica no és convenient en cap cas, però especialment quan la pateix una força que reclama l’espai del “centre polític” (si es que això existeix) i que aspira a tenir responsabilitats de govern.

També hem pogut saber, arran de la moció aprovada al Ple, que el grup municipal de Som  Gramenet "recolza a tots els treballadors i treballadores públiques que han passat les corresponents proves d'accés", però s'absté.

Cal insistir. Han de saber que tots i totes les treballadores d'aquest ajuntament ens hem sotmès a una prova o un altra: TOTS i TOTES. El tipus de prova, el grau d'homologació de cada una d'elles, l'ha decidit en tots els casos l'ADMINISTRACIÓ.

S'imaginen els regidors i regidores de Som Gramenet a un treballador o treballadora des de l'atur, des de la vulnerabilitat que proporciona ser demandant de treball, davant d’una convocatòria, en la qual vol participar, impugnant-la perquè les proves no estan prou homologades?

Es va dir al principi d'aquest conflicte i cal insistir: en gran part, la present situació contractual a l'Ajuntament, és fruit de l'acumulació d'un seguit de pràctiques poc rigoroses de l'ADMINISTRACIÓ, difícilment impugnables des de la inseguretat jurídica i la vulnerabilitat dels que les pateixen, i també d'una certa deixadesa de les responsabilitats de control sindical.

Les víctimes: Els treballadors i treballadores, que després d'anys o dècades de servei públic, veuen com els seus llocs de treball són qüestionats amb virulència, junt amb la seva honestedat professional i fins i tot personal i son convertits en ostatges en mans de gent poc honesta i amb pocs o cap escrúpol.

En aquest cas sí?.  Tot i trobar-nos davant d'una agressió sense precedents als treballadors i treballadores de l’ajuntament, Som Gramenet considera que la “puresa del procediment legal” està per sobre de les persones, de la justícia i de la realitat construïda socialment?

Perden una magnífica oportunitat de donar suport a les víctimes d’una brutal injustícia.

Si més no, poc coherent

No em volia marxar de vacances sense felicitar a aquest grup de treballadors i treballadores que valentament han assumit la defensa dels seus interessos i els dels seus companys (els de tots) i als sindicats que els donen suport. En la meva opinió, aquest és el camí.

Crec que una mínima “decència” ens hauria de portar a tots i totes els empleats municipals (tots estem d’una manera o un altra qüestionats)  a respondre positivament les possibles convocatòries que facin el mes de setembre.

Fins al setembre, bon estiu i bones vacances. 

R.B.